1. Com eren els cines abans?

Hi havia molts més cinemes que ara i les sales eren enormes i conforme anava passant el temps les van anar dividint en sales més petites. Les pel·lícules eren molt més llargues i no venien ni crispetes ni begudes; de fet, si algú menjava pipes o crispetes o kikos, la gent es queixava. Per tant, el negoci que feien era només anar veure una pel·lícula.

2. Com eren les discoteques abans?

Sobretot ha canviat la música, ja que abans posaven heavy metal, rock, punk, postpunk… També la decoració i la gent han canviat ja que ara es cuiden molt físicament.

3. Quines diferencies principals destacaries amb l’actualitat?

La gent és més individualista i es relaciona més amb una pantalla que no amb les persones. També vivíem més en l’anonimat ja que no comparties fotos per Instagram ni Facebook ni cap lloc així perquè no existia Internet.

4. Vivíeu aquí des de sempre o heu vingut d’un altre lloc?

Papa: Vaig néixer a Barcelona, però ja porto 8 anys vivint aquí a Santa Eulàlia de Riuprimer.

Mama: Vaig arribar amb 2 anys a Barcelona i hi vaig viure fins que fa uns 8 anys vam venir a viure aquí a Santa Eulàlia.

5. Com era l’escola?

Papa: A l’escola que anava jo era de capellans i et controlaven molt més, en canvi a l’institut podies fer campana i ningú et deia res. I el que sí que ha canviat molt és el respecte cap els professors; abans n’hi havia molt més.

Mama: a mi m’agradava molt l’escola, encara que a la que jo anava era una escola nazi, perquè no teníem dret d’anar al pati, ni tan sols teníem esbarjo; i des de que entràvem fins que sortíem ni tan sols podíem parlar entre nosaltres ni en el canvi de professor entre hora i hora. Recordo que hi havia molt respecte de l’alumne cap al professor i al revés, i no teniem tutors de grup ni individuals.

6. Com eren els mestres? Quins càstigs posaven?

Papa: Com a molt algun mestre et deia que copiessis 50 vegades alguna cosa, però no era molt habitual, o de vegades et deien que et quedessis cara a la paret i si el profe s’oblidava de tu, et podies passar 20 minuts.

Mama: A mi mai em pegaven perquè el meu pare va deixar clar als professors que com que ell mai em pagava els professors tampoc podien fer-ho, però la resta de famílies consentien que els professors peguessin als seus fills. Recordo que a un company meu l’havien agafat per l’orella i estampat contra la paret com a càstig, i això de pegar, insultar i altres coses ho podien fer molt sovint els professors; mai els alumnes.

7. Com eren els vehicles?

Els vehicles eren dels que no tenien finestra automàtica, eren més lents, més sorollosos i els primers que van tenir els meus pares eren sense aire condicionat i sense ràdio i sobre tot més petits. Els bebés en lloc d’anar en cadiretes, anaven en cistells. I res de cinturó de seguretat: podies ficar-te en un cotxe 10 persones.

8. Viatjaveu molt?

Papa: Amb la escola fèiem colònies per Catalunya o excursions, i amb la família vam anar un cop a Àustria quan tenia 15 anys, però fins a les hores només havíem anat a Andorra.

Mama: abans no viatjàvem tant. Com a molt anàvem cada any a veure els familiars o llogàvem un apartament a la costa o a la muntanya.

9. Estudiàveu català?

Papa: Sí

Mama: a l’escola l’única vegada que em van ensenyar alguna cosa en català va ser una cançó per a la comunió en hebreu, català i castellà, però a l’institut ho fèiem tot en català excepte la matèria de castellà.

10. Estudiàveu anglès?

Papa: Sí que apreníem anglès, però començàvem a 6è de primària i els professors no en tenien ni idea. No es duia tenir un professor nadiu

Mama: No, l’anglès el vaig aprendre més tard quan em vaig apuntar a l’Institut d’estudis nord-americans. Jo estudiava francès. a l’escola i a l’institut.

11. Quan et vas posar a treballar i de què?

Papa: Al batxillerat i a la universitat ja treballava donant classes a nens més petits.

Mama: En acabar la carrera em vaig posar a treballar en el món editorial, com a editora, traductora, redactora o correctora, i els últims anys, com a professora

12. Les modes han canviat molt des de llavors?

No hi ha tanta diferència perquè sempre van tornant algunes modes com per exemple els pantalons de pota ampla o uns que es lligaven a la cintura, els pentinats…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Accepto les Cookies    Más información
Privacidad