1. Com era el cine abans?

Els cines eren semblants als actuals, però les pel·lícules, les quals eren aptes per a tots el publics, eren en blanc i negre.

2. Com eren les discoteques abans?

Les discoteques no existien, però hi havia sales de ball. El primer cop que vaig anar-hi, tenia 15 anys, però en aquella edat, no ballava. Però una anys més tard, degut a un home que sabia ballar, en vaig anar aprenent. Quan era més gran, cap als vint anys hi anava molt més sovint, perquè m’ho passava molt bé. La música era tipus el “tango”, la majoria de cançons eren argentines i espanyoles, no posaven música en anglès.

3. Quines diferències principals destacaríem amb l’actualitat?

Algunes diferències són: abans hi havia molta més pobresa i actualment, hi ha més natedat, la moda també és un aspecte que ha anat canviant força al llarg dels anys, l’edat de posar-se a treballar també és un factor que ha canviat, ja que abans, ens posavem a treballar de més joves que actualment. Una altre diferència és que abans, no guanyaves la mateixa quantitat de diners que ara, ara et paguen més.

4. Vivíeu aquí des de sempre o heu vingut d’un altre lloc?

Quan era petita, vivia als Hostalets, més tard, als 25 anys ens vam mudar en una casa de Tona i més tard vaig venir a viure en aquest pis de Tona, on ja porto uns 20 anys vivint-hi.

5. Com era l’escola?

L’escola estava bé, però jo no sempre feia la feina. Més d’un dia, havia fet campana perquè m’havia adormit ja que el meu germà i la meva mare, marxaven abans i jo encara no m’havia llevat. L’escola començava a les 9. Anava a una escola de monges. Durant la classe, bàsicament, ens feien estudiar tota l’estona, però com que a mi no m’agradava gaire estudiar, m’havia de quedar més estona a la classe. A més a més en feien seure separats. Com que quan arribava tard, em castigaven i les meves companyes s’enreien, preferia no anar-hi que arribar tard.

6. Com eren els vehicles?

Nosaltres no ens podiem permetre cap vehicle, per tant mai havia pogut portar cap cotxe d’aquella època. Però tot s’ha de dir que ara hi ha moltes més marques i no n’hi ha cap d’elèctric.

7. Com eren els mestres? Quins eren els càstigs que posaven?

Les mestres, eren monges. Alguns dels càstigs que m’havien posat, eren: quedar-me l’hora de dinar repassant les taules de multiplicar fins que me les sàpigues del tot, posar-nos un cigró a cada genoll i posar-nos de genolls a terra, per tal de notar els cigrons, això, com ja es pot suposar, feia mal. Com que més d’un cop no havia pogut menjar, per culpa d’haver-me quedat estudiant, la meva mare em demanava per a què no havia dinat, ja que tornava a casa amb el menjar. Però per sort, apart de lo dels cigrons, no en feien cap tipus de càstig físic.

8. Viatjàveu molt?

Nosaltres no viatjavem perquè no ens ho podiem permetre. Però quan em vaig jubilar, vaig poder anar a diferents ciutats d’Itàlia, com Roma i Venècia.

9. Estudiàveu català?

A l’escola no s’estudiava en català, però a casa, amb les amigues i amb les monges si que en parlàvem. Tot i això, quan venia algun inspector a la classe, ens feien preguntes en castellà.

10. Apreníeu anglès a l’escola?

No, no apreniem cap llengua que no fos el castellà.

11. Quan us vau posar a treballar? De què?

Em vaig posar a treballar als 14 anys en una fabrica de roba, jo estava assentada en una cadira i estava en una taula amb més gent treballant. Havia de cosir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Accepto les Cookies    Más información
Privacidad